canillenc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kə.niˈʎɛŋ/
	balear /kə.niˈʎəŋk/, /kə.niˈʎɛŋk/
Occidental:	nord-occidental /ka.niˈʎeŋ/
	valencià /ka.niˈʎeŋk/, /ka.niˈʎeŋ/

• Rimes: -ɛŋk
• Etimologia: De Canillo i el sufix -enc.

Adjectiu

canillenc m. ‎(femení canillenca, plural masculí canillencs, plural femení canillenques)

1. Relatiu a la parròquia andorrana de Canillo.

Nom

canillenc m. ‎(plural canillencs, femení canillenca)

1. Natural de Canillo.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ni·llenc (3)
• Anagrama: cancel·lin

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC