cangueli

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /kəŋˈɡɛ.ɫi/, occidental /kaŋˈɡɛ.ɫi/
  • Rimes: -ɛli
  • Etimologia: De l’argot caló, de candelar ‎(kəndəlá, «fer pudor, pudir») per metonímia de cagar-se de por, del romaní khàndel ‎(«pudir»), de khand ‎(«pudor»), del sànscrit गन्ध ‎(gandhá, «fragància, olor»).

Nom[modifica]

cangueli m. ‎(plural canguelis)

  1. (col·loquial) por

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: can·gue·li (3)
  • Heterograma de 8 lletres (acegilnu)

Vegeu també[modifica]