candir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kənˈdi/
Occidental:	nord-occidental /kanˈdi/
	valencià /kanˈdiɾ/, /kanˈdi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: candí
• Etimologia: De candi ‎(‘sucre cristal·litzat’).

Verb

candir trans.

1. Adobar amb sucre fos o almívar.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	candir			haver candit
gerundi	candint			havent candit
participi	candit, candida, candits, candides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	candeixo	candeixes	candeix	candim	candiu	candeixen
	candesc						bal
	candeixi						sept
	candisc	candixes	candix			candixen	occ
	candixo						n-occ
imperfet	candia	candies	candia	candíem	candíeu	candien
passat simple	candí	candires	candí	candírem	candíreu	candiren
futur	candiré	candiràs	candirà	candirem	candireu	candiran
condicional	candiria	candiries	candiria	candiríem	candiríeu	candirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	candeixi	candeixis	candeixi	candim	candiu	candeixin
	candisca	candisques	candisca			candisquen	occ
	candesqui	candesquis	candesqui	candiguem	candigueu	candesquin	bal
imperfet	candís	candissis	candís	candíssim	candíssiu	candissin
		candisses		candíssem	candísseu	candissen
	candira	candires	candira	candírem	candíreu	candiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	candeix	candeixi	candim	candiu	candeixin
	–		candesqui	candiguem		candesquin	bal
	–	candix	candisca			candisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	candeix						alg
imperfet	candiva	candives	candiva	candívem	candíveu	candiven	alg
condicional	candiriva	candirives	candiriva	candirívem	candiríveu	candiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	candissi		candissi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... candit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... candir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... candit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... candit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... candit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... candit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... candir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... candit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... candit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... candit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: candeixo, candeix, candim

Traduccions

Afegir sucre

• Anglès: candy ^(en)
• Castellà: almibarar ^(es)
• Francès: candir ^(fr)
• Italià: candire ^(it)

Verb

candir

1. Forma de l'infinitiu candir-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: can·dir (2)
• Heterograma de 6 lletres (acdinr)
• Anagrama: cardin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot