caníbal

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈni.βəɫ/, occidental /kaˈni.baɫ/
• Etimologia: Del castellà caníbal, del taíno cariba ‎(‘caribs’) alterat per analogia amb can ‎(‘gos, ca’), registrat per Cristòfor Colom que estava convençut que era en terres del Gran Kan, reforçat pel mite dels cinocèfals, criatures fantàstiques antropòfagues amb cap de gos.

Adjectiu

caníbal inv. ‎(plural caníbals)

1. antropòfag
2. Relatiu als animals que devoren d’altres de la mateixa espècie.
3. cruel, inhumà

Derivats

• canibalesc, canibalesca
• canibalisme

Traduccions

Adjectiu

• Anglès: cannibalistic ^(en)
• Castellà: caníbal ^(es)
• Francès: cannibale ^(fr)

Nom

caníbal m. f. ‎(plural caníbals)

1. antropòfag

Traduccions

Nom

• Anglès: cannibal ^(en)
• Castellà: caníbal ^(es) m. f.
• Francès: cannibale ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ní·bal (3)
• Anagrames: balanci, balancí, balànic

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \kaˈni.βal\

Americà: alt /k(a)ˈni.bal/, baix \kaˈni.βal\

• Rimes: -ibal
• Etimologia: Del taíno cariba ‎(‘caribs’) alterat per analogia amb can ‎(‘gos, ca’), registrat per Cristòfor Colom que estava convençut que era en terres del Gran Kan, reforçat pel mite dels cinocèfals, criatures fantàstiques antropòfagues amb cap de gos.

Adjectiu

caníbal inv. ‎(plural caníbales)

1. caníbal

Nom

caníbal m. f. ‎(plural caníbales)

1. caníbal

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ní·bal (3)