cançonejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /kən.su.nəˈʒa/
balear /kən.so.nəˈd͡ʒa/, /kən.su.nəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /kan.so.neˈʒa/
valencià /kan.so.neˈd͡ʒaɾ/, /kan.so.neˈd͡ʒa/

Nom[modifica]

cançonejar m.

  1. Acte o efecte de cançonejar.
    «Ja 'm tens tip ab lo teu cansonejar. Deixat de ordres, juraments, fra Anselms y campanetas... ja t' ho so dit, no estich per cansons.» (Francesc Pelagi Briz, Lo coronel d'Anjou, 1872)

Verb[modifica]

cançonejar intr.

  1. Actuar amb indolència, sense fer res.
    «Et veig a cada hora, a cada instant... Adés jovial, despullant-te darrere els joncars, adés cançonejant entre àlbers, o bé jaus tranquil damunt l'herba.» (Josep Lozano Lerma, Crim de germania, pàg. 223, Eliseu Climent (ed.), València, 1980)
  2. romancejar
    «Bernat de Cabrera enviat com á embaixador pintá al rey ab tan vius colors la situació de la isla que aquest anunciá per fí son viatge á n' aquell país; mes [...] anava cansonejant quan eran comptats los moments que quedavan.» (Francesc Rodon i Oller, Fets de la marina de guerra catalana, pàg. 68, Imprempta La Renaixensa, 1898)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: cançonejo, cançoneja, cançonegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: can·ço·ne·jar (4)

Vegeu també[modifica]