Vés al contingut

cançonejar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /kən.su.nəˈʒa/
balear /kən.so.nəˈd͡ʒa/, /kən.su.nəˈʒa/
Occidental: nord-occidental /kan.so.neˈʒa/
valencià /kan.so.neˈd͡ʒaɾ/, /kan.so.neˈd͡ʒa/

cançonejar m.

  1. Acte o efecte de cançonejar.
    «Ja 'm tens tip ab lo teu cansonejar. Deixat de ordres, juraments, fra Anselms y campanetas... ja t' ho so dit, no estich per cansons.» (Francesc Pelagi Briz, Lo coronel d'Anjou, 1872)

Verb

[modifica]

cançonejar intr.

  1. Actuar amb indolència, sense fer res.
    «Et veig a cada hora, a cada instant... Adés jovial, despullant-te darrere els joncars, adés cançonejant entre àlbers, o bé jaus tranquil damunt l'herba.» (Josep Lozano Lerma, Crim de germania, pàg. 223, Eliseu Climent (ed.), València, 1980)
  2. romancejar
    «Bernat de Cabrera enviat com á embaixador pintá al rey ab tan vius colors la situació de la isla que aquest anunciá per fí son viatge á n' aquell país; mes [...] anava cansonejant quan eran comptats los moments que quedavan.» (Francesc Rodon i Oller, Fets de la marina de guerra catalana, pàg. 68, Imprempta La Renaixensa, 1898)

Conjugació

[modifica]
Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Formes no personals Notes
simples compostes
infinitiu cançonejar haver cançonejat
gerundi cançonejant havent cançonejat
participi cançonejat, cançonejada, cançonejats, cançonejades
Formes personals simples
indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès
present cançonejo cançoneges cançoneja cançonegem cançonegeu cançonegen
cançonegi sept
imperfet cançonejava cançonejaves cançonejava cançonejàvem cançonejàveu cançonejaven
passat simple cançonegí cançonejares cançonejà cançonejàrem cançonejàreu cançonejaren
futur cançonejaré cançonejaràs cançonejarà cançonejarem cançonejareu cançonejaran
condicional cançonejaria cançonejaries cançonejaria cançonejaríem cançonejaríeu cançonejarien
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès
present cançonegi cançonegis cançonegi cançonegem cançonegeu cançonegin
cançonege cançoneges cançonege cançonegen occ
imperfet cançonegés cançonegessis cançonegés cançonegéssim cançonegéssiu cançonegessin
cançonegesses cançonegéssem cançonegésseu cançonegessen
imperatiu – tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès
present – cançoneja cançonegi cançonegem cançonegeu cançonegin
– cançonege cançonegen occ
Formes compostes i perifràstiques
indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
perfet he has ha hem heu han ... cançonejat
havem haveu
passat perifràstic vaig vas va vam vau van ... cançonejar
vares vàrem vàreu varen
plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien ... cançonejat
passat anterior
o perifràstic		 haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren ... cançonejat
vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver
vares haver vàrem haver vàreu haver varen haver
futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran ... cançonejat
condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien ... cançonejat
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
passat perifràstic vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin ... cançonejar
vaja vages vaja vàgem vàgeu vagen
perfet hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin ... cançonejat
haja hages haja hàgem hàgeu hagen
plusquamperfet hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin ... cançonejat
haguesses haguéssem haguésseu haguessen
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
passat anterior
perifràstic		 vagi haver vagis haver vagi haver vàgim haver vàgiu haver vagin haver ... cançonejat
vaja haver vages haver vaja haver vàgem haver vàgeu haver vagen haver

Paradigmes de flexió: cançonejo, cançoneja, cançonegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: can·ço·ne·jar (4)

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=cançonejar&oldid=2303500»