camarlenc

Català

• Pronúncia: oriental /kə.məɾˈɫɛŋ/, occidental /ka.maɾˈɫeŋk/
• Rimes: -ɛŋk
• Etimologia: De Camarles i el sufix -enc [1].
• Etimologia: De l'italià camarlengo, segle XIV [2].

Adjectiu

ca·mar·lenc m. ‎(femení camarlenca, plural masculí camarlencs, plural femení camarlenques)

1. Originari de la ciutat de Camarles.

Traduccions

Traduccions: camarlenc

• Anglès: Camarlian ^(en)

• Castellà: camarlense ^(es)

Nom

ca·mar·lenc m. ‎(plural camarlencs)

1. Antigament, secretari personal d'un rei o d'una persona amb títol nobiliari.
2. Tresorer de l'Estat Pontifici.

Traduccions

Traduccions: camarlenc

• Castellà: chamberlain ^(es)
• Castellà: camarlengo ^(es)

• Italià: camerlengo ^(it)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB