calabruix

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.ɫəˈβɾuʃ/, occidental /ka.ɫaˈbɾujʃ/
• Rimes: -ujʃ
• Etimologia: D'un cèltic *caria broiksae ‎(‘pedres de bruixa’), plural de *cariu ‎(‘v. quer’) més el genitiu de *wroiksa ‎(‘v. bruixa’), segle XV. Compareu amb calabruixó ‎(literalment ‘pedres de buixes’) amb el genitiu plural, i amb calamarsa ‎(literalment ‘pedres de març’).

Nom

calabruix m. ‎(plural calabruixos)

1. (mallorquí, menorquí) Sinònim de calamarsa.
2. (meteorologia) Precipitació en forma de grans que són una barreja de neu i gel, que es trenquen en arribar a terra.
3. (botànica) Planta de la família de les asteràcies amb flors grogues i pèls glandulosos vermells a la part exterior del capítol (Aetheorhiza bulbosa).

Variants

• calabruixa

Derivats

• calabruixa
• calabruixar
• calabruixó

Relacionats

• calamarsa (grans que no es trenquen)

Traduccions

Meteorologia: Normalment traduït com a «calamarsa tova».

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·la·bruix (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat