caerimonia

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /kaj.rɪˈmoː.nɪ.a/
  • Etimologia: Segons l'etimologia acceptada pels romans: de procedència etrusca, format per Caere (nom d'una ciutat etrusca famosa pels rituals sagrats que s'hi feien) i el sufix monia (qualitat d'abstracte). Segons etimòlegs moderns: procedent de l'arrel indoeuropea kʷer- («fer»), que hauria donat lloc a un adjectiu en llatí caerus («so»).[1]

Nom[modifica]

caerimōnia f. ‎(genitiu caerimōniae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu caerimōnia caerimōniae
Vocatiu caerimōnia caerimōniae
Acusatiu caerimōniam caerimōniās
Genitiu caerimōniae caerimōniārum
Datiu caerimōniae caerimōniīs
Ablatiu caerimōniā caerimōniīs
  1. Ritual sagrat
  2. cerimònia
  3. reverència

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Michiel de Vaan , Etymological Dictionary of Latin and the other Italic Languages, Leiden, Boston, ed. Brill Academic Publishers, 2008, p. 81