caerimonia
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /kaj.rɪˈmoː.nɪ.a/
- Etimologia: Segons l'etimologia acceptada pels romans: de procedència etrusca, format per Caere (nom d'una ciutat etrusca famosa pels rituals sagrats que s'hi feien) i el sufix monia (qualitat d'abstracte). Segons etimòlegs moderns: procedent de l'arrel indoeuropea kʷer- («fer»), que hauria donat lloc a un adjectiu en llatí caerus («so»).[1]
Nom[modifica]
caerimōnia f. (genitiu caerimōniae)
- Ritual sagrat
- cerimònia
- reverència
Declinació[modifica]
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | caerimōnia | caerimōniae |
| Vocatiu | caerimōnia | caerimōniae |
| Acusatiu | caerimōniam | caerimōniās |
| Genitiu | caerimōniae | caerimōniārum |
| Datiu | caerimōniae | caerimōniīs |
| Ablatiu | caerimōniā | caerimōniīs |
Derivats[modifica]
Vegeu també[modifica]
- ↑ Michiel de Vaan , Etymological Dictionary of Latin and the other Italic Languages, Leiden, Boston, ed. Brill Academic Publishers, 2008, p. 81