caçador

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kə.səˈðo/, balear /cə.səˈðo/, /kə.səˈðo/

Occidental: nord-occidental /ka.saˈðo/, valencià /ka.saˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De caçar i el sufix -dor, segle XIII.

Nom

ca·ça·dor m. ‎(plural caçadors, femení caçadora)

1. Persona l'ofici o l'entreteniment de la qual és la caça.
2. Soldat de muntanya.

Traduccions

Traduccions: caçador

• Anglès: hunter ^(en)
• Castellà: cazador ^(es) m.

• Danès: jæger ^(da) c.
• Francès: chasseur ^(fr) m., chasseresse ^(fr) f.

Adjectiu

ca·ça·dor m. ‎(femení caçadora, plural masculí caçadors, plural femení caçadores)

1. Dit de l’animal que caça d'altres animals.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot