caçador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /kə.səˈðo/

Occidental: nord-occidental /ka.saˈðo/, valencià /ka.saˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De caçar i el sufix -dor, segle XIII.

Nom

caçador m. ‎(plural caçadors, femení caçadora)

1. Persona l'ofici o l'entreteniment de la qual és la caça.
2. Soldat de muntanya.

Traduccions

Traduccions

• Albanès: gjahtar ^(sq) m.
• Alemany: Jäger ^(de) m.
• Anglès: hunter ^(en)
• Àrab: صَيَّاد‎ ^(ar) m.
• Búlgar: лове́ц ^(bg) m.
• Castellà: cazador ^(es) m.
• Coreà: 사냥꾼 ^(ko) ‎(sanyangkkun)
• Danès: jæger ^(da) c.
• Eslovac: lovec ^(sk) m., poľovník ^(sk) m.
• Eslovè: lovec ^(sl) m.
• Estonià: kütt ^(et)
• Finès: metsästäjä ^(fi)
• Francès: chasseur ^(fr) m., chasseresse ^(fr) f.
• Friülà: cjaçadôr ^(fur) m.
• Gallec: cazador ^(gl) m.
• Gal·lès: heliwr ^(cy) m.
• Georgià: მონადირე ^(ka) ‎(monàdire)
• Grec: κυνηγός ^(el) m. ‎(kinigós)
• Grec antic: θηρευτής ^(grc) m. ‎(thēreutḗs)
• Hebreu: צַיָּד‎ ^(he) m.
• Hindi: शिकारी ^(hi) m.
• Hongarès: vadász ^(hu)
• Ídix: יעגער‎ ^(yi) m.
• Irlandès: fiagaí ^(ga) m.
• Islandès: veiðimaður ^(is) m.
• Italià: cacciatore ^(it) m.
• Japonès: 猟師 ^(ja)
• Kazakh: аңшы ^(kk) ‎(añşı/angxi)
• Kirguís: аңчы ^(ky) ‎(angtxu)

• Kurd: nêçîrvan ^(ku)
• Letó: mednieks ^(lv) m.
• Lituà: medžiotojas ^(lt) m.
• Llatí: venator ^(la) m.
• Macedoni: ловец ^(mk) m.
• Mongol: анчин ^(mn)
• Noruec: jeger ^(no) m.
• Polonès: myśliwy ^(pl) m., łowca ^(pl) m.
• Portuguès: caçador ^(pt) m.
• Romanès: vânător ^(ro) m.
• Rus: охо́тник ^(ru) m. ‎(okhótnik), лове́ц ^(ru) m. ‎(lovets)
• Sànscrit: लुब्धक ^(sa)
• Serbocroat: ло̀вац ^(sh) m. (ciríl·lic), lovac ^(sh) m. (llatí)
• Suahili: msasi ^(sw)
• Suec: jägare ^(sv) c.
• Tadjik: шикорчӣ ^(tg)
• Tagal: mangangaso ^(tl)
• Tai: พราน ^(th)
• Tàtar: аучы ^(tt)
• Turc: avcı ^(tr)
• Txec: lovec ^(cs) m.
• Ucraïnès: мисли́вець ^(uk) m. ‎(mislívets)
• Urdú: شکاری‎ ^(ur) m.
• Uzbek: ovchi ^(uz)
• Való: tchesseu ^(wa) m.
• Vènet: casador ^(vec) m.
• Vietnamita: người đi săn ^(vi)
• Xinès: 獵人 ^(zh) ‎(猎人, lièrén)

Adjectiu

caçador m. ‎(femení caçadora, plural masculí caçadors, plural femení caçadores)

1. Dit de l’animal que caça d'altres animals.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ça·dor (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot