caça

Potser volíeu: caca

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈka.sə/, balear /ˈca.sə/, /ˈka.sə/

Occidental: /ˈka.sa/

• Rimes: -asa
• Homòfon: cassa
• Etimologia: De caçar, segle XIII.
• Anagrama: acaç

Nom

ca·ça f. ‎(plural caces)

1. Acció de caçar.
2. Animals que s'han caçat o que hi ha possibilitat de caçar.
3. Maniobra de guerra que fa una nau (embarcació o aeronau) perseguint una altra d'enemiga.

Sinònims

cacera

Traduccions

Acció de caçar

• Alemany: Jagd ^(de) f.
• Anglès: hunt ^(en)
• Castellà: caza ^(es)
• Danès: jagt ^(da) c.
• Eslovac: lov ^(sk) m.
• Esperanto: ĉasado ^(eo)

• Francès: chasse ^(fr)
• Italià: caccia ^(it)
• Llatí: venatio ^(la) f., venatus ^(la) m.
• Polonès: polowanie ^(pl) n.
• Portuguès: caça ^(pt) f.
• Rus: охо́та ^(ru) f. ‎(okhota)

Nom

Caça Messerschmitt Bf 109 E4

ca·ça m. ‎(plural caces)

1. Avió militar destinat a combatre aeronaus enemigues.

Traduccions

Avió de combat

• Alemany: Jäger ^(de)
• Anglès: fighter ^(en)
• Castellà: caza ^(es)
• Francès: chasseur ^(fr)

• Gallec: caza ^(gl)
• Italià: caccia ^(it)
• Portuguès: caça ^(pt) m.

Verb

ca·ça

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de caçar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb caçar

Vegeu també

• Caça a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot