cúfic
Català[modifica]
Adjectiu[modifica]
cúfic m. (femení cúfica, plural masculí cúfics, plural femení cúfiques)
- De Kufa, ciutat de l'Iraq, antiga Pèrsia.
- Dit de l'escriptura àrab caracteritzada per la presència d'angles i traçat rígid.
- «El nabateu, que al segle V dC esdevé cúfic, la base dels alfabets àrabs, també ve de l'arameu.» (José Antonio Marina, La màgia d'escriure, 2014)
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: cú·fic (2)