còndor

De Viccionari
Potser volíeu: cóndor


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈkɔn.dur/, balear /ˈkɔn.doɾ/, /ˈkɔn.duɾ/
Occidental: /ˈkɔn.doɾ/
  • Etimologia: Del castellà cóndor, del quítxua kuntur, segle XIX.

Nom[modifica]

còndor m. ‎(plural còndors)

  1. Ocell carronyaire de la família dels voltors, de color negre amb un collar de plomes blanques a la base del coll, que viu als Andes i a la Patagònia (Vultur gryphus).

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: còn·dor (2)

Vegeu també[modifica]