Vés al contingut

còndor

De Viccionari
Potser volíeu: cóndor

Català

[modifica]
Oriental: central /ˈkɔn.dur/
balear /ˈkɔn.doɾ/, /ˈkɔn.dur/
Occidental: /ˈkɔn.doɾ/
  • Etimologia: Del castellà cóndor, del quítxua kuntur, segle XIX.

còndor m. (plural còndors)

  1. Ocell carronyaire de la família dels voltors, de color negre amb un collar de plomes blanques a la base del coll, que viu als Andes i a la Patagònia (Vultur gryphus).

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: còn·dor (2)

Vegeu també

[modifica]