cèsar

Potser volíeu: cesar, Cèsar, césar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsɛ.zər/, occidental /ˈsɛ.zaɾ/
• Etimologia: De Caius Julius Caesar, d’origen etrusc. Per etimologia popular s’ha relacionat amb caesus ‎(«tallat») pel suposat naixement amb cesària, amb caesaris ‎(«cabellera») per un avantpassat seu tot i que ell patia alopècia, i ell mateix ho atribuïa a *caesi ‎(«elefant») adaptat d’una llengua africana i que usava sovint com a símbol. Doblet de tsar via el rus i de kàiser via l’alemany.

Nom

cèsar m. ‎(plural cèsars)

1. Entre els antics romans era sobrenom de la família dels Julis; després va passar a ser nom de dignitat amb què es distingia aquells qui havien de succeir en l'imperi, i el conservaven ja emperadors, afegint-hi aleshores allò d'August.

Variants

• (arcaismes) céssar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Kaiser ^(de)
• Anglès: caesar ^(en)
• Castellà: césar ^(es)
• Francès: césar ^(fr)
• Italià: cessare ^(it), imperatore ^(it)
• Llatí: cæsar ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: cè·sar (2)
• Anagrames: acers ^(alfagrama), acres, cares, carés, creàs, escar, races, recàs, sacre, secar, serac

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.