càgon

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈka.ɣun/, balear /ˈca.ɣon/, /ˈka.ɣun/

Occidental: /ˈka.ɣon/

• Etimologia: De (em), cago i en.

Interjecció

càgon

1. (vulgarisme) Renec d’enuig o frustració.

Variants

• càgum, càsum

Notes

Amb pronom o sense, sovint reforçat amb un complement: (me)càgon l’ou, (me)càgon Déu, (me)càgon déna, (me)càgon tot...

Traduccions

Traduccions: càgon

• Anglès: dammit ^(en)

Miscel·lània

• Síl·labes: cà·gon (2)
• Anagrama: conga

Vegeu també

• Obres de referència: ésAdir