càbala
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental ⓘ, occidental /ˈka.ba.ɫa/
- Etimologia: De l'hebreu קַבָּלָה (kabalá, «tradició rebuda»), segle XV. Inicialment referit a la tradició jueva de la Torà, després a la tradició oral revelada a Moisès, i durant l’edat mitjana passà a la interpretació de les profecies apocalíptiques.
Nom[modifica]
càbala f. (plural càbales)
- (religió) Interpretació mística de la Bíblia pròpia de la tradició jueva.
- intriga
- (en plural) Conjectures amb propòsits endevinatoris.
- (peixos) verat
Traduccions[modifica]
Interpretació mística jueva
Conjectures endevinatòries
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: cà·ba·la (3)
- Anagrama: acabal