c'hoant

Bretó

• Pronúncia: /ˈxwãnt/
• Etimologia: Del bretó mitjà hoant, del bretó antic huant, segle XV. Cognat del gal·lès chwant i el còrnic whans.

Nom

c'hoant m. f. ‎(plural c'hoantòu)

1. desig, anhel
2. ganes
3. (dialectal) gana, fam

Derivats

• droukc'hoant

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire diachronique du breton sobre choant
• Per a més informació vegeu l'entrada als Dictionnaires bilingues de Francis Favereau sobre c'hoant