burgmestre

Català

Arnold Brauweiler, burgmestre de Colònia el 1535.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /burɡˈmɛs.tɾə/, occidental /buɾɡˈmes.tɾe/
• Rimes: -ɛstɾe
• Homòfon: burgmestra
• Etimologia: Del francès bourgmestre, del neerlandès burgemeester, de burg ‎(«burg, vila») i meester ‎(«mestre, senyor, cap»), segle XV.

Nom

burgmestre m. ‎(plural burgmestres, femení burgmestra)

1. (històric) Representant d'una ciutat elegit entre els menestrals.

Sinònims

• batlle, alcalde

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Bürgermeister ^(de)
• Anglès: burgomaster ^(en)
• Basc: burgumaisu ^(eu)
• Castellà: burgomaestre ^(es) m.
• Danès: borgmester ^(da)
• Francès: bourgmestre ^(fr) m.
• Hongarès: Polgármester ^(hu)
• Italià: Sindaco-Borgomastro ^(it)
• Luxemburguès: Buergermeeschter ^(lb)
• Noruec: Borgermester ^(no)
• Polonès: Burmistrz ^(pl)
• Sondanès: Borgmästare ^(su)

Miscel·lània

• Síl·labes: burg·mes·tre (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot