burge

Català

Verb

burge

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de burjar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb burjar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb burjar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb burjar

Variants

• [1] burjo, burgi
• [2] burgi
• [3] burgi
• [4] burgi

Miscel·lània

• Síl·labes: bur·ge (2)
• Anagrama: Begur