buido

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbuj.ðu/, occidental /ˈbuj.ðo/

Verb

buido

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de buidar.

   [Jo] buido, buide, buid o buidi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb buidar.

   [Que jo] buido, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] buidi o buide.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb buidar.

   [Que ell/ella/vostè] buido, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] buidi o buide.

Miscel·lània

• Síl·labes: bui·do (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈbwi.ðo\

Americà: alt /ˈbwi.do/, baix \ˈbwi.ðo\

• Rimes: -ido
• Etimologia: Del català buit.

Adjectiu

buido m. ‎(femení buida, plural masculí buidos, plural femení buidas)

1. afuat, agut
2. acanat, estriat

Miscel·lània

• Síl·labes: bui·do (2)