buidegueu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /buj.ðeˈɣew/
• Rimes: -ew

Verb

buidegueu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb buidar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que vosaltres/vós] buideu.

Miscel·lània

• Síl·labes: bui·de·gueu (3)