bufó

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /buˈfo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: Del castellà bufón, segle XV, del francès buffon, de l'italià buffone, de buffo ‎(«buf»), pel gest còmic característic d’inflar-se les galtes i expulsar l’aire amb una galtada fent un soroll estrepitós.

Nom[modifica]

bu·fó m. ‎(plural bufons)

  1. Persona, generalment nan o geperut, que feia riure a les corts renaixentistes amb els seus comentaris i acudits.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

bu·fó m. ‎(femení bufona, plural masculí bufons, plural femení bufones)

  1. Que desperta el sentiment de tendresa.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]