brunzinar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /bɾun.ziˈna/
Occidental: nord-occidental /bɾun.ziˈna/, valencià /bɾun.ziˈnaɾ/

Verb[modifica]

brun·zi·nar intr.

  1. Produir un soroll d’agitació en l’aire.
    «És curiós aleshores sentir el brunzinar dels avions, que volen invisibles sota els núvols» (Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, Memòries, 1932)
  2. rondinar

Relacionats[modifica]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: brunzino, brunzina, brunzinem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]