brunzinar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /bɾun.ziˈna/
Occidental:  nord-occidental /bɾun.ziˈna/
valencià /bɾun.ziˈnaɾ/, /bɾun.ziˈna/

Verb[modifica]

brunzinar intr.

  1. Produir un soroll d’agitació en l’aire.
    «És curiós aleshores sentir el brunzinar dels avions, que volen invisibles sota els núvols» (Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, Memòries, 1932)
  2. rondinar

Relacionats[modifica]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: brunzino, brunzina, brunzinem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: brun·zi·nar (3)
  • Anagrama: brunziran

Vegeu també[modifica]