bruixenc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈʃɛŋ/
	balear /bɾuˈʃəŋk/, /bɾuˈʃɛŋk/
Occidental:	nord-occidental /bɾujˈʃeŋ/
	valencià /bɾujˈʃeŋk/, /bɾuˈʃeŋ/

• Rimes: -ɛŋk
• Etimologia: De bruixa i el sufix -enc, segle XX.

Adjectiu

bruixenc m. ‎(femení bruixenca, plural masculí bruixencs, plural femení bruixenques)

1. Corresponent o pertanyent a les bruixes.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: brujil ^(es), brujesco ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: brui·xenc (2)
• Heterograma de 8 lletres (bceinrux)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre bruixenc