bruc

Potser volíeu: Bruc

Català

Bruc d’aiguamoll

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbɾuk/^ⓘ
• Rimes: -uk
• Etimologia: Del llatí tardà brūcus, del gàl·lic *wroikos, del protocèltic *wroikos, segle XIII. Compareu amb brossa i bruixa, i amb el gal·lès grug ‎(‘bruc’). Cognat de l’occità bruc i del francès antic brui.

Nom

bruc m. ‎(plural brucs)

1. Arbust del gènere Erica de fulles petites i flors vistoses.

Hipònims

• bruc boal, bruc arbori, bruc de pipes, bruc mascle (Erica arborea)
• bruc d'aiguamoll (Erica tetralix)
• bruc d'escombres, bruc femella, bruga (Erica scoparia)
• bruc d'hivern, bruc vermell (Erica multiflora)

Derivats

• brucataire
• bruguer
• bruguera
• flota de bruc
• gírgola de bruc
• sense suc ni bruc
• tassa de bruc

Traduccions

Traduccions

• Anglès: heath ^(en)
• Castellà: brezo ^(es) m.
• Francès: bruyère ^(fr) f.
• Occità: bruc ^(oc) m.
• Suec: ljung ^(sv) c.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot