brosta
Potser volíeu: brostà
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: /ˈbɾɔs.tə/, (gironí) /ˈbɾos.tə/ Occidental: nord-occidental /ˈbɾɔs.ta/, valencià /ˈbɾos.ta/
- Etimologia: D’origen preromà incert, potser fràncic.
Nom
[modifica]brosta f. (plural brostes)
- Conjunt de brots més tendres d’un arbre o d’un arbust.
- fullatge (conjunt de fulles)
- brot (branca tendra)
Sinònims
[modifica]Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Brots d’arbre o arbust
Verb
[modifica]brosta
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brostar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brostar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: bros·ta (2)
- Heterograma de 6 lletres (aborst)
- Anagrames: absort, borats, botràs, brotàs, obrats, obstar, orbats, robats, sobtar, torbàs, trobàs