brosta

Potser volíeu: brostà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈbɾɔs.tə/, (gironí) /ˈbɾos.tə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɾɔs.ta/, valencià /ˈbɾos.ta/

• Etimologia: D’origen preromà incert, potser fràncic.

Nom

brosta f. ‎(plural brostes)

1. Conjunt de brots més tendres d’un arbre o d’un arbust.
2. fullatge (conjunt de fulles)
3. brot (branca tendra)

Sinònims

• brostada

Derivats

• brostam
• brostar
• brostatge
• brostejar
• brostim
• embrostar
• esbrostar

Traduccions

Brots d’arbre o arbust

• Anglès: twig ^(en)
• Castellà: ramulla ^(es) f.
• Francès: brindille ^(fr) f.
• Italià: ramoscello ^(it) m.

Verb

brosta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brostar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brostar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bros·ta (2)
• Heterograma de 6 lletres (aborst)
• Anagrames: absort, borats, botràs, brotàs, obrats, obstar, orbats, robats, sobrat, sobtar, torbàs, trobàs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC