bronquina

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuŋˈki.nə/
	balear /bɾoŋˈki.nə/, /bɾuŋˈki.nə/
Occidental:	/bɾoŋˈki.na/

• Rimes: -ina
• Etimologia: Del castellà bronca i el sufix -ina, segle XIX.

Nom

bronquina f. ‎(plural bronquines)

1. Raons, disputes, principi de baralles.

Relacionats

• bronquinejar

Traduccions

Traduccions

• Castellà: bronquina ^(es)
• Francès: rixe ^(fr), querelle ^(fr)
• Italià: zuffa ^(it)
• Llatí: rixa ^(la), furgium ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: bron·qui·na (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot