brenc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɾɛŋ/, balear /ˈbɾɛŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɾeŋ/
	valencià /ˈbɾeŋk/, /ˈbɾeŋ/

• Rimes: -ɛŋk
• Etimologia: [1] D'un cèltic *brīnicu o *brēnicā, de *brinos ‎(«bri»).
• Etimologia: [2] De branc, de branca, per metonímia i analogia.

Nom

brenc m. ‎(plural brencs)

1. bri (tija d’una planta)
2. Cap o ramal de cordill.

Nom

brenc m. ‎(plural brencs)

1. Ramal o branc de camí.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB