brandix

Català

Verb

brandix

1. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brandir.
2. (occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brandir.

Variants

• [1] brandeix
• [2] brandeix

Miscel·lània

• Síl·labes: bran·dix (2)
• Heterograma de 7 lletres (abdinrx)