brandira

Potser volíeu: brandirà

Català

Verb

brandira

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb brandir
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb brandir

Variants

• [1] brandís
• [2] brandís

Miscel·lània

• Anagrames: bandirar, brindara, brindarà