bragueta

Català

La bragueta d'uns pantalons

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bɾəˈɣɛ.tə/, balear /bɾəˈʝə.tə/, /bɾəˈɣɛ.tə/

Occidental: /bɾaˈɣe.ta/

• Rimes: -ɛta
• Etimologia: De braga i el sufix -eta, calc del francès braguette, bossa en els calçons interiors masculins, segle XVI.

Nom

bragueta f. ‎(plural braguetes)

1. Obertura de davant dels pantalons.
2. Pedaç que es posa als infants en edat de portar bolquers.
3. forma diminutiva de braga

Sinònims

• (obertura): xap

Compostos i expressions

• Cavaller de bragueta: aquell qui gosa del privilegi de cavaller per haver tingut set fills barons sense interrupció de femella.
• Treure o treure's les braguetes: dir els defectes de l'altre o dir-los entre sí.

Traduccions

Obertura als pantalons

• Alemany: Hosenschlitz ^(de) m.
• Anglès: fly ^(en)
• Castellà: bragueta ^(es) f.
• Eslovac: rázporok ^(sk) m.
• Francès: brayette ^(fr), braguette ^(fr) f.

• Italià: brachetta ^(it), patta ^(it) f.
• Llatí: bracarum anticus hiatus ^(la)
• Polonès: rozporek ^(pl) m.
• Portuguès: zíper ^(pt) m.
• Rus: шири́нка ^(ru) f. ‎(xirinka)

Cavaller de bragueta

• Castellà: hidalgo de bragueta
• Francès: celiu qui jouit de la dignité de chevalier pour avoir eu de suite sept fils

• Italià: padre che gode certi privilegi della nobiltà per avere dodici figli viventi
• Llatí: nobilitatus fecunditate prolis

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·gue·ta (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \bɾaˈɣe.ta\

Americà: alt /bɾaˈɡe.t(a)/, baix \bɾaˈɣe.ta\

• Rimes: -eta

Nom

bragueta f. ‎(plural braguetas)

1. bragueta (obertura als pantalons o calces)

Compostos i expressions

1. Hildalgo de bragueta: cavaller de bragueta

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·gue·ta (3)