bragueta

Català

La bragueta d'uns pantalons

• Pronúncia:

Oriental: central /bɾəˈɣɛ.tə/, balear /bɾəˈʝə.tə/, /bɾəˈɣɛ.tə/

Occidental: /bɾaˈɣe.ta/

• Rimes: -ɛta
• Etimologia: De braga i el sufix -eta, segle XVI.

Nom

bra·gue·ta f. ‎(plural braguetes)

1. Obertura de davant dels pantalons, calces, faldilles, etc.
2. Pedaç que es posa als infants en edat de portar bolquers.
3. forma diminutiva de braga

Compostos i expressions

• Cavaller de bragueta: aquell qui gosa del privilegi de cavaller per haver tingut set fills barons sense interrupció de femella.
• Treure o treure's les braguetes: dir els defectes de l'altre o dir-los entre sí.

Sinònims

• (obertura): xap

Traduccions

Obertura als pantalons o calces

• Alemany: Hosenschlitz  ^(de) m.
• Anglès: fly ^(en)
• Castellà: bragueta ^(es)
• Eslovac: rázporok ^(sk) m.
• Francès: brayette ^(fr), braguette ^(fr) f.

• Italià: brachetta ^(it), patta ^(it) f.
• Llatí: bracarum anticus hiatus ^(la)
• Polonès: rozporek ^(pl) m.
• Portuguès: zíper ^(pt) m.
• Rus: шири́нка ^(ru) f. ‎(xirinka)

Cavaller de bragueta

• Castellà: hidalgo de bragueta
• Francès: celiu qui jouit de la dignité de chevalier pour avoir eu de suite sept fils

• Italià: padre che gode certi privilegi della nobiltà per avere dodici figli viventi
• Llatí: nobilitatus fecunditate prolis

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia: /bɾaˈɣe.ta/

Nom

bra·gue·ta f. ‎(plural braguetas)

1. bragueta (obertura als pantalons o calces)

Compostos i expressions

1. Hildalgo de bragueta: cavaller de bragueta