bracege

Català

Verb

bracege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bracejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bracejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bracejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bracejar.

Variants

• [1] bracejo, bracegi, braceig
• [2] bracegi
• [3] bracegi
• [4] bracegi

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·ce·ge (3)
• Anagrama: cabrege