bordara

Potser volíeu: bordarà

Català

Verb

bordara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bordar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bordar

Variants

• [1] bordés, bordàs
• [2] bordés, bordàs

Miscel·lània

• Síl·labes: bor·da·ra (3)
• Anagrames: abordar, brodara, brodarà