bonisme

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈniz.mə/
	balear /boˈniz.mə/, /buˈniz.mə/
Occidental:	/boˈniz.me/

• Rimes: -izme
• Etimologia: De bo i el sufix -isme, segle XX.

Nom

bonisme m. ‎(plural bonismes)

1. (sovint pejoratiu) Actitud idealista i ingènua en la resolució de conflictes socials i polítics amb excessiva benevolència i tolerància que resulta poc efectiva i contraproduent.

Relacionats

• bonhomia
• bonista

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Gutmenschentum ^(de) n., Weltverbesserei ^(de) f.
• Anglès: do-goodism ^(en), do-gooderism ^(en)
• Castellà: buenismo ^(es) m.
• Esperanto: bonismo ^(eo)
• Francès: bonnisme ^(fr) m., bonisme ^(fr) m. (rar)
• Hongarès: karitatív munka ^(hu)
• Italià: buonismo ^(it) m.
• Txec: dobráctvím ^(cs), konání dobra ^(cs)
• Xinès: 社会改革 ^(zh) ‎(shèhuìgǎigé)

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·nis·me (3)
• Heterograma de 7 lletres (beimnos)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: Termcat, PTV, ésAdir
• Per a més informació vegeu l'entrada a la Neolosfera sobre bonisme