bonapartista

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: bonapartistă


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /bu.nə.pərˈtis.tə/, occidental /bo.na.paɾˈtis.te/, /bo.na.paɾˈtis.ta/
  • Rimes: -ista

Nom[modifica]

bonapartista m. f. ‎(plural bonapartistes)

  1. Seguidor de l'emperador francès Napoleó Bonaparte o de la seva política.

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

bonapartista inv. ‎(plural bonapartistes)

  1. Relatiu o pertanyen a l'emperador francès Napoleó Bonaparte.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bo·na·par·tis·ta (5)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /bo.na.paɾˈtis.ta/, meridional /bo.na.paɾˈtih.ta/
Americà: alt /bo.na.paɾˈtis.t(a)/, baix /bo.na.paɾˈtih.ta/

Nom[modifica]

bonapartista m. f. ‎(plural bonapartistas)

  1. bonapartista

Adjectiu[modifica]

bonapartista inv. ‎(plural bonapartistas)

  1. bonapartista

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bo·na·par·tis·ta (5)


Gallec
[modifica]

Adjectiu[modifica]

bonapartista inv.

  1. bonapartista

Nom[modifica]

bonapartista m. f. ‎(plural bonapartistas)

  1. bonapartista


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /bo.na.parˈti.sta/

Adjectiu[modifica]

bonapartista inv. ‎(plural masculí bonapartisti, plural femení bonapartiste)

  1. bonapartista

Nom[modifica]

bonapartista m. f. ‎(plural masculí bonapartisti, plural femení bonapartiste)

  1. bonapartista

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bo·na·par·tì·sta (5)


Romanès
[modifica]

  • Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom[modifica]

bonapartista f.

  1. nominatiu i acusatiu definit singular de bonapartistă