boicotege

Català

Verb

boicotege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de boicotejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb boicotejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb boicotejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb boicotejar

Variants

• [1] boicotejo, boicoteig
• [2] boicotegi
• [3] boicotegi
• [4] boicotegi