boia

Potser volíeu: boià

Català

Una boia

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈbɔ.jə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɔ.ja/
	valencià /ˈbɔ.ja/, /ˈbɔ.jɔ/

• Rimes: -ɔja
• Etimologia: Del castellà boya.

Nom

boia f. ‎(plural boies)

1. Objecte flotant que fa de punt de referència enmig de la mar.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Boje ^(de) f.
• Anglès: buoy ^(en)
• Castellà: boya ^(es)
• Eslovac: bója ^(sk) f.
• Esperanto: buo ^(eo)
• Francès: bouée ^(fr)
• Italià: boa ^(it)
• Polonès: boja ^(pl) f.
• Portuguès: boia ^(pt) f.
• Rus: буй ^(ru) m. ‎(bui)

Verb

boia

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de boiar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb boiar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ia (2)
• Anagrames: aboi, aboí, aboï

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈboː.ja/

Nom

bōia f. ‎(genitiu bōiae)

1. cadena, corretja, lligam

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	bōia	bōiae
Vocatiu	bōia	bōiae
Acusatiu	bōiam	bōiās
Genitiu	bōiae	bōiārum
Datiu	bōiae	bōiīs
Ablatiu	bōiā	bōiīs

Vegeu també

• Felix Gaffiot, Dictionnaire Illustré Latin-Français, ed.Hachette, 1934, p.222