bleda

Potser volíeu: bledà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈbɫɛ.ðə/, balear /ˈbɫə.ðə/, /ˈbɫɛ.ðə/, alguerès /ˈbɾe.ɾa/

Occidental: /ˈbɫe.ða/

• Rimes: -ɛda
• Etimologia: Del llatí beta.
• Anagrames: balde, Bladé

Nom

ble·da f. ‎(plural bledes)

1. Verdura biennal comestible, de la qual se'n aprofiten les seves fulles llargues i toves.

Traduccions

Verdura

• Anglès: chard ^(en)
• Àrab: سِلْق‎ ^(ar) m.
• Basc: zerba ^(eu)
• Búlgar: цвекло ^(bg) n.
• Castellà: acelga ^(es)
• Danès: bladbede ^(da)
• Eslovè: blitva ^(sl) f.
• Francès: bette ^(fr), blette ^(fr) f.
• Grec: σέσκουλο ^(el) n. ‎(séskulo)
• Hongarès: mángold ^(hu)

• Irlandès: biatas bán ^(ga)
• Italià: bietola ^(it)
• Llengua de signes catalana: BLEDES ^(csc)
• Maltès: ġidra ^(mt) f.
• Romanès: mangold ^(ro) m.
• Suec: mangold ^(sv) c.
• Turc: pazı ^(tr)
• Txec: mangold ^(cs) m.
• Xinès: 莙薘菜 ^(zh) ‎(莙荙菜, jūndácài)

Nom

ble·da m. f. ‎(plural bledes)

1. Persona de caràcter tou, que es queixa per tot i és poc decidida.

Traduccions

Persona de caràcter tou

• Anglès: sluggard ^(en)
• Castellà: pánfilo ^(es) m.

• Francès: bêta ^(fr)
• Italià: semplicione ^(it)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB