blasme

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbɫaz.mə/, occidental /ˈbɫaz.me/
  • Rimes: -azme
  • Etimologia: De blasmar, segle XIV.

Nom[modifica]

blasme m. ‎(plural blasmes)

  1. Acció o efecte de blasmar: crítica, censura, desaprovació, vituperi, reprotxe.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

blasme

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de blasmar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb blasmar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb blasmar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb blasmar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]