blanege

Català

Verb

blanege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de blanejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb blanejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb blanejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb blanejar.

Variants

• [1] blanejo, blanegi, blaneig
• [2] blanegi
• [3] blanegi
• [4] blanegi

Miscel·lània

• Síl·labes: bla·ne·ge (3)
• Anagrama: balegen