blandus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈblan.dʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *mlad-, variant nassal de *mel- ‎(«tendre, tou»).

Adjectiu

blandus m., blanda f., blandum n. ‎(comparatiu blandior, superlatiu blandissimus)

1. tendre, agradable

   Puer blandissimus pater.

   Nen que desperta molta tendresa al pare.

2. persuasiu, atractiu

   Experiemur uter sit blandior.

   Vegem qui és el més persuasiu.

3. afalagador, seductor

   An blandiores in publico quam in privato estis?

   Ets tu més afalagador en públic que en la intimitat?

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	blandus	blanda	blandum		blandī	blandae	blanda
Vocatiu	blande	blanda	blandum		blandī	blandae	blanda
Acusatiu	blandum	blandam	blandum		blandōs	blandās	blanda
Genitiu	blandī	blandae	blandī		blandōrum	blandārum	blandōrum
Datiu	blandō	blandae	blandō		blandīs
Ablatiu	blandō	blandā	blandō		blandīs