blandus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈblan.dʊs/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu *mlad-, variant nassal de *mel- ‎(«tendre, tou»).

Adjectiu[modifica]

blandus m., blanda f., blandum n. ‎(comparatiu blandior, superlatiu blandissimus)

  1. tendre, agradable
    Ex.: puer blandissimus pater — (traducció:«nen que desperta molta tendresa en el seu pare»)
  2. persuasiu, atractiu
    Ex.: Experiemur uter sit blandior — (traducció:«Vejan qui és el més persuasiu»)
  3. afalagador, seductor
    Ex.: An blandiores in publico quam in privato estis? — (traducció:«Ets tu més afalagador en públic que en la intimitat?»)

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu blandus blanda blandum blandī blandae blanda
Vocatiu blande blanda blandum blandī blandae blanda
Acusatiu blandum blandam blandum blandōs blandās blanda
Genitiu blandī blandae blandī blandōrum blandārum blandōrum
Datiu blandō blandae blandō blandīs
Ablatiu blandō blandā blandō blandīs