Vés al contingut

blandus

De Viccionari

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈblan.dʊs/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu *mlad-, variant nassal de *mel- ‎(«tendre, tou»).

Adjectiu[modifica]

blandus m., blanda f., blandum n. ‎(comparatiu blandior, superlatiu blandissimus)

  1. tendre, agradable
    Puer blandissimus pater.
    Nen que desperta molta tendresa al pare.
  2. persuasiu, atractiu
    Experiemur uter sit blandior.
    Vegem qui és el més persuasiu.
  3. afalagador, seductor
    An blandiores in publico quam in privato estis?
    Ets tu més afalagador en públic que en la intimitat?

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu blandus blanda blandum blandī blandae blanda
Vocatiu blande blanda blandum blandī blandae blanda
Acusatiu blandum blandam blandum blandōs blandās blanda
Genitiu blandī blandae blandī blandōrum blandārum blandōrum
Datiu blandō blandae blandō blandīs
Ablatiu blandō blandā blandō blandīs