blanda
Potser volíeu: blandà
Català
[modifica]Verb
[modifica]blanda
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de blandar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb blandar.
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈblan.da/, meridional \ˈblaŋ.da\
- Americà: alt /ˈblan.da/, baix \ˈblaŋ.da\, austral /ˈblan.da/
- Rimes: -anda
Adjectiu
[modifica]blanda f. (plural blandas)
- forma femenina de blando
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈblan.da/, /ˈblan.daː/
Adjectiu
[modifica]blanda
- nominatiu femení singular de blandus
- nominatiu neutre plural de blandus
- vocatiu femení singular de blandus
- vocatiu neutre plural de blandus
- acusatiu neutre plural de blandus
blandā
- ablatiu femení singular de blandus
Occità
[modifica]Nom
[modifica]blanda f. (plural blandas)
- (zoologia) salamandra (Salamandra salamandra)
Variants
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Benoèt, Gui. Las bèstias, 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 94. ISBN 978-2-85910-454-2. (com Lacerta muralis)
Suec
[modifica]- Pronúncia: /²ˈblanːda/ⓘ
- Etimologia: Del nòrdic antic blanda, reflectit també pel danès blande, el noruec bokmål blande i nynorsk blanda / blande i l'islandès blanda. Del protogermànic *blandaną (com també l'anglès blend, el neerlandès mitjà blanden i l'alt alemany mitjà blenden). En última instància, de l'arrel protoindoeuropea *bʰlendʰ- («barrejar»).
Verb
[modifica]blanda (present blandar, pretèrit blandade, supí blandat, imperatiu blanda)
Derivats
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada blanda al Svenska Akademiens ordbok.
- Per a més informació vegeu l'entrada blanda al Svenska Akademiens ordlista.
- Per a més informació vegeu l'entrada blanda al Svensk ordbok.