bivaquege

Català

Verb

bivaquege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bivaquejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bivaquejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bivaquejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bivaquejar

Variants

• [1] bivaquejo, bivaquegi, bivaqueig
• [2] bivaquegi
• [3] bivaquegi
• [4] bivaquegi