bisellara

Potser volíeu: bisellarà

Català

Verb

bisellara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bisellar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bisellar.

Variants

• [1] bisellés, bisellàs
• [2] bisellés, bisellàs

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·se·lla·ra (4)
• Anagrames: abelliràs, abillares, alliberàs, ballaries