bisa

Potser volíeu: bisà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbi.zə/, occidental /ˈbi.za/
• Rimes: -iza
• Etimologia: [1] Del francès bise, paral·lel a l’occità bisa, d’origen germànic. Compareu amb brisa.
• Etimologia: [2] Femení de bis ‎(‘gris fosc’).

Nom

bisa f. ‎(plural bises)

1. Vent fred i sec del nord o nord-est típic de l’altiplà suís.

Traduccions

Traduccions

• Francès: bise ^(fr) f.
• Francoprovençal: bisa ^(frp) f., bise ^(frp) f.
• Occità: bisa ^(oc) f.

Nom

bisa f. ‎(plural bises)

1. (peixos) bis

Verb

bisa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bisar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bisar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·sa (2)
• Anagrames: abís, bais, basi, basí, sabi, sabí, Sabí

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, Termcat