binus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbiː.nʊs/
• Etimologia: Derivat de bis.

Adjectiu

bīnus m., bīna f., bīnum n.

1. binari
2. aparellat
3. doble

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	bīnus	bīna	bīnum		bīnī	bīnae	bīna
Vocatiu	bīne	bīna	bīnum		bīnī	bīnae	bīna
Acusatiu	bīnum	bīnam	bīnum		bīnōs	bīnās	bīna
Genitiu	bīnī	bīnae	bīnī		bīnōrum	bīnārum	bīnōrum
Datiu	bīnō	bīnae	bīnō		bīnīs
Ablatiu	bīnō	bīnā	bīnō		bīnīs

Derivats

• bīnārius