bigot

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /biˈɣɔt/
  • Rimes: -ɔt
  • Etimologia: Del castellà bigote, d’origen obscur, segle XVII. Tradicionalment atribuït a pobles germànics per l’expressió de l'alemany bei Gott ‎(«per Déu»).

Nom[modifica]

bigot m. ‎(plural bigots)

  1. bigoti, mostatxo

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bi·got (2)

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈbɪɡət/
  • Etimologia: Del francès bigot, d’origen incert. Probablement del francès antic Albigot ‎(«albigès») per considerar-los excessivament devots. Tradicionalment explicat per l’anglonormand *bī got ‎(«per Déu»), expressió atribuïda als normands religiosos.

Nom[modifica]

bigot ‎(plural bigots)

  1. fanàtic