bifurcació

Català

• Etimologia: De bifurcar i el sufix -ció.

Nom

bifurcació f. ‎(plural bifurcacions)

1. Punt on un sol camí, branca, riu, raonament, etc., se separa en altres dos de diferents.
2. (informàtica) Instrucció que segons una condició, se salta un bloc d'instruccions o no, o bé, executa un bloc d'instruccions o un altre.

Traduccions

[1] (punt on...)

• Alemany: Gabelung ^(de) f.
• Castellà: bifurcación ^(es)
• Gallec: bifurcación ^(gl)

[2] (Instrucció que segons una condició, se salta un bloc d'instruccions o no)

• Alemany: Verzweigung ^(de) f.
• Gallec: bifurcación ^(gl) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·fur·ca·ci·ó (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC