bestiege

Català

Verb

bestiege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bestiejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bestiejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bestiejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bestiejar

Variants

• [1] bestiejo, bestiegi, bestieig
• [2] bestiegi
• [3] bestiegi
• [4] bestiegi