besllume

Català

Verb

besllume

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de besllumar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb besllumar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb besllumar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb besllumar

Variants

• [1] besllumo, besllumi, besllum
• [2] besllumi
• [3] besllumi
• [4] besllumi

Miscel·lània

• Anagrames: bellumes, embulles, embullés