berri

Basc

• Etimologia: D’origen iberoaquità, cognat de l’ibèric beŕi ‎().

Adjectiu

berri

1. nou, recent

Nom

berri inan.

Declinació Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu berri berria berriak Ergatiu berrik berriak berriek Datiu berriri berriari berriei Genitiu berriren berriaren berrien Comitatiu berrirekin berriarekin berriekin Benefactiu berrirentzat berriarentzat berrientzat Instrumental berriz berriaz berriez Partitiu berririk - - Prolatiu berritzat - - Causal berrirengatik berriarengatik berriengatik Locatius Inessiu berritan berrian berrietan Ablatiu berritatik berritik berrietatik Al·latiu berritara berrira berrietara Terminatiu berritaraino berriraino berrietaraino Al·l. direcional berritarantz berrirantz berrietarantz Gen. locatiu berritako berriko berrietako

1. notícia, novetat